Tots los carrers que de la xamosa Pollença menen al camp condueixen directa o indirectament al Calvan o al Puig.
Per la gent del terrer aquells caminals més o menos amples, plans o fondos, deuen tenir noms especials i ser més o menos bons per anar a tal o qual indret, mes lo foraster que no tingui pressa pot seguir-los confiat de que amb marrada o sense lo portaran al peu del tossal que allà en diuen del Calvari o sota la muntanyeta en qual Puig s'hi venera una imatge de la Verge Maria que gosa de gran anomenada entre la gent balear.
Lo Calvari és de fàcil accés. Rampes suaus sombrejades per xops i olms, gornides de bancs i de pedrissos, menen poc a poc al replà superior d'on se veu tot lo poble, terres i monts i en qual centre s'aixeca una bonica capella que n'és lo terme obligat de la passejada.
L'excursió, però, tot i sent agradosa no acaba de satisfer per les ganes que deixa de fer-ne una altra de més important. Anant i venint del Calvari sempre es té a la vista i plantat a l'altra banda del poble lo Santuari del Puig, rodejat de negrenques parets, que vistes de baix semblen murs de castell fort, i la silueta tan bonica que presenten i lo que els pollentins conten de llur predilecte ermitatge... decideixen l'esperit i l'exciten a enlairar-se... ajudat de les cames que també es deleixen d'emprendre la que per força ha de ser aspra pujada.