Terra meva

Terra meva

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.

 

La meva infantesa...!

bressol de la mare;

aquell campanar

de la veu tan clara,

voltat d'oronelles;

el camp verd —tan verd!—

tremolar d'esquelles,

que és com la rialla

de les bergantelles.

La serra olorosa

tupida de branques,

l'oratge del mar

ple de veles blanques;

la cançó primera

que em dictà el dolor,

i aquella mirada

que era un resplendor

d'aquella morena

del primer amor.

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.

 

Quan torni a ca nostra

d'aquell jovençà

que va partir un dia

ja sols quedarà

aquella esperança

mala d'apagar

d'un cor que no es cansa

jamai d'esperar.

La meva velleta

sortint a la porta

ressuscitarà

l'alegria morta,

i aquella morena

de l'amor d'ahir

m'ofrenarà els llavis

cansats de patir

espantant la pena

per somriure amb mi.

 

Terra meva, terra meva

on m'esperen els meus vells!

Evocar-te és sempre

omplir la meva ànima

dels records més bells.