Té de tot. Primitivament fou castell i després temple assiri, fenici, roma, moro. La situació del rocam ha sigut sempre la mateixa i la gent que han ocupat l'illa han hagut de guardar-la per medis sempre iguals: força material... i Divinitats!
Per penetrar en la ciutat pròpriament dita, passarem altra vegada lo pont llevadís que salva el fosso construït en temps dels Àustries, com ho proclama el majestuós escut llavorat damunt del Portal, que amb sos aligots migpartits i quartels nombrosos crida misèries presents i grandeses passades. Un cop dintre ciutat, seguint qualsevulga dels carrers que van de pujada s'arriba al replà superior on s'aixeca el Castrum primitiu convertit poc a poc en iglésia cristiana, avui Santa Maria la Major, que ha sigut Seu de Bisbes i que potser torni a ser-ho si un ibissenc que fa de Bisbe in partibus per Madrid vol algun dia pasturar ànimes en sa ciutat nativa en lloc de castelarisar per salons i capelles reials.
D'allà dalt se contempla com gran fondo la mar blava, com dosser l'espai sens límits, i sota els peus lo barri de marina que reposa arraulit pel dolç bategar de les ones, redoltat per randes de bromerenques aigües. A llevant l'illot de Botafoc i l'Espalmadà i arreu pomets de verdura, vetes verdoses formades en la superfície del mar per la impetuosa corrent dels freus.