També malda per a treure els amics de la misèria que "té cara d'heretge" i àdhuc fa caució per alguns. La seva protecció decidida a en Roger de Maçanet li costa llargs diners i disgustos. A la fi és inútil.
El brau Ramon Roger està en desgràcia; els altres amics, els prohoms del partit, es treuen l'heroi del damunt amb excuses. Està arruïnat.
Ha arribat al darrer extrem a què pot arribar un guerrer com ell, ha venut a la fira el seu cavall. Ell que s'havia avesat a fer vida damunt la sella, dormint-hi despert, aprofitant la rara resistència a l'horitzontal del noble quadrúpede!
Climent, que no compta entre els seus defectes la mesquinesa ni la ingratitud, fa ensellar una euga del seu tronc i recorre viles i poblats per a cobrir per subscripció la quantiosa suma dels deutes del seu vell amic, visita els correligionaris i reuneix respectables quantitats. El poble senzill sap de memòria, de la mainada als més vells, l'estrofa que pregona encara la glòria del pobre heroi:
"Els tres homes mes valents,
el primer, en Simonet,
en Maranges de l'Escala,
i en Roger de Maçanet."