Tamarit
Poble mort, oh Tamarit!
la mar et fa companyia.
La remor t'omple, de nit,
i la llum en ser de dia.
No sembla que dins hi sia
la soledat. S'ha extingit
el caliu que t'encenia,
però en resta l'esperit.
Tremoles del moviment
de les ones, i t'arreles
sota la força del vent.
I la teva soledat
entre els camps verds i les veles,
fa un aire de pietat.