Sota una gorra de plat que es va comprar a Bilbao aflora el cabell. Pla ja deia a El quadern gris que el seu cap es mantindria poblat fins a la mort. Sembla que ho va preveure, quan era un nen, un barber del carrer de Cavallers de Palafrugell i sembla, també, que la seva profecia es complirà. Mira de reüll, amb recel i parsimònia, i els seus es tanquen en una escletxa estreta i plena de vivacitat. Els seus llavis són prims i sempre somriuen; és curiós com es mouen harmònicament amb el tarannà dels ulls. Aquests, sota unes celles arquejades i curtes, esclaten de vegades plens de passió. La seva cara és de moix, amb un no sé què de selvàtic i misteriós. Contempla les coses amb una passiva però tenaç agudesa. La boca, si en Pla riu, omple tot el rostre en profunditat, i les seves faccions es contrauen de manera ostensible. Crec que, a en Pla, li deu costar molt de dissimular –si alguna vegada ho ha fet- la seva angúnia davant les persones que no li agraden. Perquè els trets de la seva cara es couen indistintament, traïdors als seus sentiments, mai estranys a la vida externa. Les mans d'en Pla? Crec que les seves mans denuncien, al contrari de la cara i del cos, el lent i feixuc trajecte d'un escriptor. Són fines, petites i del tot expressives. Però alguna vegada, ignoro per quin motiu, sembla que les vulgui amagar...