Sortint del Monestir es pot passar pel carrer del Puig, que havia estat conegut amb el nom d'"Era de l'Abat". La cosa ve de quan aquest era el lloc on els pagesos lliuraven els cereals que en concepte d'arrendament havien de donar a l'abat del Monestir. Encara més antigament (abans de 1652) aquest tros era conegut amb el nom de plaça del Puig.
Des d'aquí, mitjançant un breu recorregut, s'arriba a la plaça Antiga, que la gent de Banyoles coneix unànimement com a "plaça del Teatre" a causa d'un antic teatre que va ésser enderrocat l'any 1934, després de menys d'un segle d'existència. Aquí van tenir lloc, durant la segona meitat del segle passat i un quart de la centúria actual, les manifestacions més notables que l'art de Talia es va dignar a fer a Banyoles (van actuar-hi els germans Borràs i Ricardo Calvo). Ara, doncs, del teatre no n'hi ha ni rastre, però la tradició popular és forta i té bona memòria, i el nom de la plaça del Teatre es manté perfectament viu dins la terminologia local.
Aquesta zona de la plaça Antiga i els cinc carrers que en surten en totes direccions: Puig, de Baix, Portal del Forn, de l'Església i Escrivanies, és un altre dels nuclis ciutadans que té personalitat. Amb totes les reserves i amb el convenciment d'ésser una mica exagerat, diria que ací es pot evocar més fàcilment una Banyoles noucentista, tímida i tranquil·la, que vivia del camp, de l'artesania i de la petita indústria, que seguia extasiada la litúrgia rutilant del Monestir i que admirava les passejades dels senyors forasters que venien a prendre aigües a la Font Pudosa.