Sonet
Tu ets la meva vida, jo sóc la teva vida.
Les nostres dues vides un jorn vàrem unir.
Jo sóc la teva vida, tu ets la meva vida.
El jurament dolcíssim mai es podrà marcir.
Tu eres rosa gerda, somrís de primavera;
jo, vianant que passa per un asprós camí;
i tu vares somriure tan dolça i encisera:
mos ulls varen copsar-te, ma destra et va collir.
I ara dins el cor ta imatge duc reclosa;
cada dia que passa, més bella, més formosa,
oh rosa de ma vida, estol del pensament!
De lluny el teu record floreix en dolç somriure.
Quan sóc devora teu és dolç, és dolç el viure.
Mos passos i mos somnis perfumes dolçament.