Som al dos de l'aigua antiga,
sodorment, i som dels ulls
de l'aigua, verds, breus als orris
dels baladres. A l'espluga
llisor de còdols. Pels cingles
del rovell, la fonda llum
que els visita—De l'Ametla
Amarga del Sol.
De cerç la pell,
muda.
I el coresforç dels rams d'aigua
amb els respirs abraçats
a les nostres
nits.
L'aigua jove—
Al clos dels cors, del vinagre
de més vida que el Sol raja.
Rojos. Ecos.