Ses Voltes
Lo carrer del Bisbe que és a la vora és tot ell lo palau episcopal per una banda, i per l'altra una sèrie de cases modestes però d'una modèstia senyorial, i en aquell carrer i en alguns altres fins d'una apariència rica; inferior però a l'aire magnificent dels palaus nobiliaris que encara queden a Palma.
Les cases ordinàries, fins les més modestes són correctes i ben tingudes... Un detall: a casa del propietari de carruatges que ens llogava sa galera per a fer excursions, menada per ell quasi sempre, lo qual explica que era un senzill menestral, hi havia des del fondo de l'entrada, del zaguán fins a la seva habitació, que era a l'entresol, uns deu o dotze graons que a més de gran netedat portaven com ornament una banda de tapís mostrejat, i al replà de l'escala hi havia un rellotge antic de capsa, un rellotge inglès, que feia d'allò més goig.
Les portes de les botigues i moltes finestres, si no són d'ara, són fetes a la moda i seguint la tradició dels fusters inglesos. Porten quadrets de vidres petits, tenen imposta fixa i les finestres s'obren de baix a dalt, són de guillotina; hi ha racons, cantonades de carrer, tant a Ciutadella com a Maó, que a causa d'aquell fustam semblen cantonades i racons de vileta inglesa.
La catedral és bastant heterogènia. Hi ha trossos antics que daten de la consacració (1257 sobre una mesquita), afegidures de gust dubtós però en conjunt majestuosa i rica.