Senyor Roura: Xics i grans, tothom diu per què no véns.

Autor: Joan Maragall i Gorina
Obra: Epistolari (Obres completes I. Obra catalana) , 1970

Blanes, 12 juliol 1904

 

Senyor Roura: Xics i grans, tothom diu per què no véns. Això és la gran vida i prova a tothom, i fan allò d'anar a peu descalç i se'ls pelen les cames, i vaja, que sembla impossible.

Llegeixo una novel·la  de J. Verne d'aquelles que va deixar el tio Ricardo, El testamento de un excéntrico i és una lata de geografia de Baedeker dels Estats Units que tot sovint me fa quedar adormit. Ho aniré llegint fins que me'n vagi a Cauterets (dilluns) i ho deixaré allà on siga, perquè tant se val deixar-ho en un lloc com en un altre.

I de tots modos jo crec que no és sanitós llegir coses tontes; però, no llegint res, un té el vici de rumiar, i jo de seguida em vaig trobar que començava a escriure una mena d'assaig de «poètica», i això tampoc no és bo, de voler-se definir (encara que sia per un mateix) coses que per anar bé han de restar indefinibles. En fi, que estic a punt de demanar que em tornin a fer President de l'Ateneu... però no, hi ha el mar, que omple molt. Lo mal és que vora del mar hi ha gent... «jo a vostè ja el coneixia pels seus escrits...» adiós![...]

 

Joan