Secció III de "Nocturn a la ciutat d'Eivissa"
III
La mort,
dins la negror excavada
de les tombes veïnes,
és una mort
immortal.
Torno a les oliveres
descloses,
sentinelles inútils
dels tresors.
Senderes
pugen, sublims,
la crosta dura,
però no de ceràmica
ni d'ossos.
Pols,
roca i solitud,
amb un nom de molins
i el vent,
que no té veles.