Santa Maria del Mar (Fragment)
Enlaires per damunt de les ombres vingudes de vespre
els dos braços de pedra de les torres germanes,
on s'hi tanca el rellotge que compta la vida dels dies
i el clam sord de les velles campanes.
En tes bigues de fusta, la saba dormida hi batega,
que fores esponerosa com l'arbre.
En les làmpares crema l'oli pur i es fon en les trèmoles
llengües de foc que llepen el marbre.
Amb l'esguard de tants segles que es fixa en les altes vidrieres
tu guaites la seguida creixença
de la ciutat, i et sobtes de veure en el cel com se gira
el fum de les fàbriques en una boira densa.
Encara en els teus murs s'arreceren les fosques botigues
i aquest aire que et volta, tremola
de l'aldarull dels dies de fira en el Born, que es fongueren
com la claror de una vaga aurèola.[...]
Traspues la calma que llisca en el clos de les ànimes
i reculls el clam de dolors que perdura,
i mires com el cercle s'eixampla dels ciris que cremen
entorn la flama immòbil de la fe que s'atura.
¿No comptes mai els dies que l'ull d'or de vespre ha vist cloure
rere els pins que del sol s'envelliren?
I en les nits sense núvols ni boires ¿no són les mateixes
que foren, les estrelles que et miren?
Se fondran com els núvols els homes que sents com respiren
amb la remor viva d'un gran buc d'abelles.
No en ploris la mort en els dies ni els canvis que vegis.
Mira com en la nit fan camí les estrelles.