Sant Segimon del Montseny
Com una roca massissa,
pel camí del Matagalls,
entre clapes de bardissa
i cingles i xaragalls,
vostra ermita encimbellada
s'arrela dintre d'un greny.
Sou un sant d'anomenada,
sant Segimon del Montseny.
El sol us daura l'ermita
d'ençà que surt fins que es pon.
Una ramada infinita
d'estrelles us vetlla el son.
En el relleix solitari,
entremig del rocatam,
fa segles sentiu pujar-hi
l'esgarip de la feram,
el vol d'un tudó que passa
i s'ajoca en aquest cim,
l'esquerp senglar que s'ajaça
o s'esmuny d'un pastorim,
el vent que rebat amb fúria
el faig i el bedoll d'argent,
el tro llarg de la boscúria
i el cascadeig del torrent.
I quan ve la primavera
i vostra ermita s'ha obert,
se us enjoia la cinglera
amb fines boires de verd,
i ginestars que decanten
torrents d'or pels margerols,
i sentiu els goigs que us canten
dia i nit els rossinyols.
I ve l'estiu, amb una aura
tan fresca que endolça el cor,
i la carena se us daura
d'una gran calitja d'or.
I la tardor transfigura
els verds que us portava el maig
en paisatges on fulgura
l'aram d'alba i l'or del faig.
I arriba la fosca pia;
a l'hivern, quan neva i plou,
hi teniu per companyia
els reietons i els ulls de bou.
Sant Segimon, flor boscana
brostada ran del cel blau:
si calla vostra campana
sentiu les de Viladrau.
Vostra ermita encimbellada
s'arrela dintre del greny.
Sou un sant d'anomenada
sant Segimon del Montseny.