Sant Llorenç del Munt
Oh Sant Llorenç del Munt, arpa vivent,
que exultes a la veu de la requesta,
al crit rebel de 1'implacable vent
quan s'alça furiosa la tempesta.
Però si el sol t'arbora tendrament
ja no et recordes de la nit feresta,
i al so del dolç arpegi omnipotent
vibren els cingles i els penyals en festa.
I encara percudeixes l'esperit
de la ciutat que vetlles dia i nit,
estesa en els teus peus, ben confiada...
Oh muntanya del Sant Llorenç del Munt!
Ningú no sabrà mai fins a quin punt
Terrassa ha estat per tu prestigiada.