Salou, el mar i tu
Salou rep la cançó meravellosa
del llavi de la platja llarg i prim,
mentre tu hi jeus, arran, bocaterrosa,
com una daina lassa vora el cim.
L'escuma amb un gemec, càlida, alada,
frena als teus braços l'àgil capgirell;
quan t'incorpores, tot un glop d'onada
poleix el bru metàl·lic de la pell.
L'empremta del teu cos marca a la sorra
l'esparsa llum que ve dels infinits...
i el mar es fa minúscul quan s'amorra
a la copa enfondida pels teus pits.