Romanceret gòtic (Romanç de Mossèn Borra) [fragment]
Que estau rígid, Mossèn Borra,
ajagut sobre el carner,
immovible la gonella
sense el dring dels cascavells;
mans plegades, peus que escalfa
allargat el ca llebrer...
No us bellugau, Mossèn Borra,
deveu ser mort certament!
Esvaloten vostre somni
les claustrals oques de neu,
us el bressa el cant de l'aigua
verda, viva i translucent;
us ungeix el plor de ferro
que degota del cloquer
en molt amples campanades
que fan moure els fonaments
fins a l'alta Creu solemne
gloriosa dins el Cel.
De puntetes, dins el claustre
en silenci passa el Temps,
drapat d'indument litúrgic,
blanc, com un canonge vell:
són ses passes tan furtives
que ningú nat no les sent.
L'ou com balla, l'ou com balla
us ve a dir que el Corpus ve,
l'ou com balla dalt la tija
lilial del broll desfet
i us enflaira el Corpus Christi
de ginesta i de clavell.
Vós sou miles gloriosus?
Quines gestes vàreu fer?
Deixau-vos ja de facècies,
Mossèn Borra, que us conec.
No sou miles gloriosus,
sou Antoni Tallander,
casat en faç de l'Església
amb madona Agnès Collell,
la pubilla vigatana
que amb vós jau en el carner.