I
Qui fa de guia
és el més cec, alçàvem
al sol les nines.
V
Llarga corrua
d'ombres. Per la temença,
remor de passos.
XIV
Quedem de sobte
molt xops de la vessada
sang del capvespre.
XVII
M'envesquen trossos
de laments, filagarses
de buits diàlegs.
XXVI
Brilla, dins l'únic
coneixement del negre,
l'or del meu somni.