Quants de sols i mirades,
de mots atresorats,
d'arrecerats, tous pensaments,
reposen, dormen,
abraçats a l'amor!
Calleu! ¿D'on ve aquest gaudi
que amb la llum es recolza sobre els boscos?
El record fuig, molt íntim. Terra,
aires que sou enyor i anhel,
teniu tota la vasta
tendresa que jo oblido.
Em distreu el camí,
els béns del dia i tot el dia.
Avui quelcom s'hi oblida
i de quelcom, recent, és augmentat.
L'anell és submergit al fons de l'aigua,
que cap embat no altera.
Se sap fidel dins el silenci,
i un dia, encès de sol, tornarà al dit,
l'amor de sempre,
després de boires i augmentat,
una vegada més,
amb una primavera.