Puig des Molins
A tocar de la vila i no gens lluny
de la mar hi tenies els teus morts,
amb l'esperança que no t'oblidessin
ni un sol moment durant el llarg viatge.
No comptaves, però, que a poc a poc
el temps arribaria a transformar-te
fins al punt que no et reconeixerien,
si gosessin tornar...
I ara ets una altra.
Ibusim s'ha perdut en el passat.
En resten solament les oliveres
—sorgides des del fons dels hipogeus—
i el trànsit esqui de les sargantanes.