Pròleg
La petita ciutat encara m'acompanya
i el riu que la travessa em farà de camí;
ara que ja arribo a l'última frontera
i només em tocava viure en el record.
Hi haurà plany i joia en la meva complanta
i una llum de tardor en les hores d'estiu;
el blau és net i pur i el verd una catifa
i la nit que m'abriga és un seguit d'estrelles.
Anem pel món perduts tot al llarg d'aquest joc,
imaginant paisatges i un lloc per somniar,
el reialme perdut de la nostra infantesa
i una tarda oblidada fan amarg el somriure.
L'horitzó ja no hi és, va fugint i s'escapa.
Cansat i decebut arribaré a l'origen,
com Ulisses pel pèlag i el fill pròdig pels camps.
Ve l'hora del retorn, veig la casa dels avis.