Prestigi de la lluna a Aubarca
M'agrada aquesta lluna que es passeja,
sempre que torno a Aubarca, pels camins
i els sembrats i els clapers; lluna plena
buscant des de l'església cubs de cal?
—la botigueta, el bar, casats antics—,
o el rectangle balder del nou fossar
que espera —no pas d'homes— mort de pedres.
La lluna s'abandera de la nit.
S'escolta un clam enlluernat d'estrelles.
Tota la nit és lluna al pensament;
lluna en l'esguard i el mot i en el delit
immens d'esdevenir quelcom planer,
mortal expert de silencis rotunds,
arrelat a la roca com els pins,
o pel camí, tal volta, fum caduc.