Per una pista gairebé rampant accedim al volcà Santa Margarida: l'erosió dels marges deixa veure les capes geològiques del pastís mineral —cuit fa mil·lennis— i entre les clarianes del bosc les valls quadriculades i fèrtils del conreu. A la dreta del camí una antiga masia de pedra fosca, amb cleda de bestiar, ofereix entrepans i begudes a bon preu. El bosc caducifoli és impenetrable a causa dels tallats i desnivells, i només alguns senderons entrecreuen la via principal. Des del con del volcà veiem el cràter groguenc d'herba seca i al bell mig l'ermita romànica: és l'obsessió per sacralitzar cims i fondalades, com si l'encens del bosc no fos prou, o el vent i la pluja desfermats en ple rostre i l'aiguabarreig de la solpostada no incitessin prou al pur i alt pensament.