Per quanta gràcia en si diu, grata sia
la Musa en pròpies veus més agraciada
vui, per son crèdit nou, a les nou dada,
parlant amb catalana parleria.
De qui los rics quilats en quants avia,
si ben provats als tocs de l'alborada,
amb lo actiu foc de ben conceptuada
acrisola en son pit lo gran Garcia.
Que si Valls foguejà, Garçó Garceni
de tot son seny lo món dóna fiança
plora als fums d'aquell foc tot jove engany,
fent d'errors corregits son crescut guany,
com ho és polir les prendes de l'ingeni
en lo taller de la Desconfiança.