Pastorada (fragment)
AMO:
O aquell tros de Pastorada
de fa temps que diva així:
(Pausa xica)
"Quan miram les girades d'este lloc,
podem veri les coses ja passades,
que creuévam eternament fundades,
desfer-se entre les pedres poc a poc.
Agon està la una i el seu toc?
Va gent a les cadolles apartades?
Quan fa que als tarroquets no nyai alades?
Qui conta qüentos vells davant del foc?
De tant que corre el temps devorador,
pareix que tot se perde pel camí
i que de res mos queda la llagor;
però, mentres pugam parlar i sentir
el nostra català d'Amo i Pastor,
cap vida del passat no ha de morir".
(Pausa)
PASTOR:
Ai, ai, ai, me'n vaig, me'n vaig!
AMO:
Quieto i vine cap ací.
He dit res pa que t'espantes
i no pugas ni tartir?
PASTOR:
Ospa, "el nostre català"!
AMO:
"d'Amo i Pastor". Sí ho he dit.
É una Pastorada vella.
PASTOR:
Pues ja la pot corregir.
Ha de dir "el nostre LAPAO",
AMO:
Quin LAPAO? Que has begut vi?
PASTOR:
Acabarem beuen oli
si no fa lo que li dic.
Les Cortes de Saragossa
farà un mes que van decidir
que a la Franja cal parlar
un Lapao bonico i fi.
I que, si no ho acceptàvam,
igual veniva hasta ací
la Luisa Fernanda Rudi
pa sacar-mos el fullí.
(Fa el gest de pegar)
AMO:
Vine, xiquet, vine, vine.
(Agafa el PASTOR per l'orella)
Que hi tins un cervell tu astí?
Com hem d'aprendre LAPAO
si ni existe ni ha existit?
PASTOR:
Ai, quin mal! Que sí que existe:
El LAPAO i el PAPAPYP
(L'AMO, sorprès, el deixa anar)
AMO:
Com?
PASTOR:
Ací parlam LAPAO
i a Graus parlen LAPAPYP.
AMO:
Home, pos ja me conformo,
perquè jo solet me'n ric
pensant que al seu institut
el català l'han prohibit
i ara passaran vergonya
ensenyant el LAPAPYP,
que deu ser lo que jo ensenyo
si alguna vine al meu llit.
(Pausa)