Passo sovint...

Passo sovint —a peu o a cavall— per La Draga. Algunavegada, mirant la pesquera, em ve a la memòria aquell homemenut, elegant, curt de vista, estratega, pescador, escaquista,bocafí i un xic golafre, enamorat de la seva dona, amic del Jutgei deixeble de Salvador Vila i Tomás en l'honestíssim art de lapesca a l'Estany i, per afegitó, temible agent de la GPU, caiguten desgràcia, acusat de debilitat criminal, empresonat, executat irehabilitat —el seu nom i el seu historial— en l'etapapoststaliniana.

Jo no vaig aconseguir veure'l cara a cara. Recordo laseva silueta esquifida, estintolat a la barana de «La Carpad'Or», enderiat amb els moviments del suro o qui sap si —coma bon jugador d'escacs— meditant la jugada...