Olot
Torno d'Olot amb ulls d'enamorat,
profundament absort del seu paisatge,
de tanta exuberant frondositat
que el pensament sovint farà el viatge.
Recorreré els camins com encantat
i trucaré perquè se'm doni estatge,
i en qualsevol indret, meravellat,
viuré amb amor ardent el romiatge...
Pels corriols, al peu del Fluvià,
i endins de la fageda d'En Jordà,
i al cim de Sant Francesc, al Montsacopa.
Oh somnis, retorneu-me en el país
des d'on contemplo un tros de paradís:
el Canigó oferint la blanca copa!