Oh font de Randa!
Oh font de Randa amb molsa i penjarelles
que eres el més poètic dels recons
quan les randines joves i les velles
baixant la rustiquesa dels graons
anaven a omplir els gerricons
del clar tresor d'aquelles aigües belles!
Al caire de la pobra graonada
un grop en el rocal feria l'ull
i el poble deia que era la petjada
que hi va deixar, en vida, Ramon Llull.
Xiprers ara aterrats, polls centenaris,
no hi és ja vostra fulla tremolant
banderejant amb falaguers desvaris
que encomanàreu als meus jorns d'infant.
Oh Randa d'altre temps! No em veig despresa
d'aquell encís de ma primera edat,
i en parlar-me qualcú de ta bellesa,
d'enyor sent el meu cor ennuegat.
Oh font avui damnada
a córrer soterrada,
som l'au assedegada,
que mai no en pren conhort.
Quin dol deixa ton buit al meu record!