Novelda es una població d'unes 10.000 ànimes, cap de partit judicial, situada dins un paisatge prou pintoresc. Té l'aspecte de població moderna, això és, sense caràcter monumental, dominant el prosaisme i el raquitisme en los edificis.
El més important es l'iglésia parroquial, dedicada a Sant Pere, barroca, amb creuer i cúpula. La nau, coberta de volta de mig punt amb llunets i finestres quadrangulars a n'aquests, fa quatre capelles per banda. El creuer té a n'el braç esquerre un portal i a n'el dret la capella del Roser, també amb creuer i cúpula, de tambor, com la principal. L'àbsit o cap de la creu fa dues capelles per banda i se clou amb la forma hemicilíndrica i volta de quart d'esfera. Aquesta iglésia està tota pintada, i dorats els capitells i claus i fullatges dels frisos, estries i vergarons dels rebaixats, que són molts, lo qual li dona un aspecte de pompa i magnificència que sorprenen i agraden. A la gornisa que roda tota l'iglésia a n'el començament de les voltes, tengueren el bon acudit de posar-li una baranda revengudeta, ara fa l'efecte d'una balconada o trifori, i així se justifica d'alguna manera la presència de tal gornisa a n'aquell punt. Perquè les gornises així no siguen una aberració i una atrocidat, no hi ha més remei que posar-los una baranda per l'estil, i convertir-les en balconada. Així serveixen per qualque cosa: de lo contrari no són més que una nosa, un embalum il·lògic, sense cap ni peus, una vertadera heretgia en matèria de construcció.
A les petxines de la cúpula major hi ha representats els quatre evangelistes, i, a les de la cúpula del Roser, emblemes bíblics de Maria Verge.
El chor està su baix del presbiteri, davant l'altar-major. El retaule d'aquest és gòtic modern, reproduint les formes de la tercera època de dita arquitectura, molt inferiors a les de la segona i primera. Per fer gòtic de bon de veres, no basta posar campanarets, pinacles, arcs apuntats i frontons: això no són més que part de la pellofa, no són més que elements molt secundaris de l'ogival; la substància, la llecor, l'ànima, és una altra cosa, més fonda, més íntima, que no basta allargar la mà i pegar grapades per atènyer-la.
Els retaules de les capelles de la nau son grec-romans, ben enllestidons i que fan planta, però són magrets. El de la capella de comunió, barroc, ja és més important. Resulta molt senzill; és just l'enquadrament de la capella de la Mare de Déu a n'el fondo de l'absidiola, que conserva els costats descoberts i forats de fusta tota obratjada i daurada i la copinya està decorada de la mateixa manera, i així brilla adesada i espaiosa i plena de majestat la forma absidal.
Se veu que la gent de Novelda és piadosa i donadora. En la decoració d'aqueixa iglésia hi ha gastades d'una quinzena d'anys ençà unes seixanta mil pessetes, tot de llimosnes del poble.
Aquí si que hi he trobats bons elements per l'obra del Diccionari. S'apuntaren com a col·laboradors tretze capellans, tres metges (D. Miquel Cantó i D. Eleuteri Ayala i D. Elies Abad), un advocat (don Gaspar Azorín), el Mestre d'Escola, don Joan Llopis, i encara se n'hi apuntaran d'altres. Vaig constituir dos corresponsals, el Dr. en Teologia D. Cayetano Navarro Segura, Pvre., i el metge D. Miquel Cantó, persona instruïdíssima en llengües i en la seva professió.