No perdonaven al cacic [Enric de Climent i Vidal] que quan les seves criades anaven a la font les altres les altres dones els fessin pas, cedint la reva. Però qui menys podia perdonar-lo era el seu veí Contreras al qual el títol de cavaller gran creu d'Isabel la Catòlica no preservà d'una befa que estigué a punt de fer trontollar la solidesa del seu casal.
Una nit, una brigada armada de pales i picots, soscavà els fonaments, rebaixant de sis o set pams, com encara es pot veure, la placeta on és radicat, i quan l'endemà el pacífic senyor anava a cavalcar com de costum, no pogué eixir de casa.