No li dèiem quarter, tot i que ho hagi estat fins fa alguns anys. La gran construcció compacta que al costat de la catedral, un poc més amunt i ocupant força més espai, corona la vila amb els seus murs, edificis i torres d'èpoques diferents, ha set per als eivissencs del nostre temps, el castell. Refet moltes vegades, adaptat per allotjar una tropa més o menys nombrosa, segons les circumstàncies, regit i fins habitat per caps d'atribucions i títols diversos, s'ha conegut amb el nom de castell tot el conjunt fortificat des que deixà de distingir-se entre el que era pròpiament castell i el que era almudaina, possiblement amb les grans obres de la primera meitat del segle XVIII, que l'aproximaren a l'aspecte actual. L'hem vist tota la vida amb un aire mig de castell mig de caserna. L'any 1972, abandonat per l'exércit, el castell fou cedit a l'Ajuntament d'Eivissa. La caserna torna a ser, senzillament, el castell, ara buit i en espera d'una finalitat definida, que podria ser la de monument amb alguna dependència cultural o administrativa, la d'hotel -s'hi havia pensat- o, amb els anys, la de ruïna històrica. Un castell se sol trobar en un indret elevat; aquest, al cim de la vila, sempre dominant, també era prominent en un sentit translatici. Algunes de les seves pedres són molt velles, o almenys ocupen el lloc d'unes altres més velles, qui sap si púniques, tal vegada romanes.