Nit de lluna a Riells del Montseny
On sóc? Quin paradís se'm bada als ulls?
I quina vall més dolça! O melodia
d'una mar de verdor sense esculls!
Morí tota dolor per l'alegria
d'un gran oblit del món, que la dolor
dorm en la nit sense boirines
colgada amb pomes camosines
i de castanyes de tardor.
Qui l'ha petjada, no l'oblida més.
Té el palp de Déu en tot, car Déu hi és
en aigües, ombres i castanyers.
Repòs de la matèria, que crida
repòs. Ossos i nervis són en mi
cantant la vida,
vall i muntanyes d'Adonaí.
Respira en el misteri i en el foc
de l'extasi. Jo hi planto tabernacle.
Oh escala de Jacob, bell és el lloc:
verd d'aigües i de fulles, en bell joc.
Edèn encara verge, tot miracle!
Els blats que onegen amb la userda
i l'aire que davalla del Mourou,
vessen de flaire verda
els narius de la vaca i el bou.