Nit al Montgrony
És alta nit. Un núvol blanc galopa
lleuger com un coet, pel firmament
cavall espiritat que duu a la gropa
el comte Arnau, el condemnat vivent.
El cavall boig va a les palpentes, topa
i esberla un endolat castell del vent;
fa un crit esgarrifós. La nit és xopa;
un doll de sang taca els estels d'argent.
Esclata un tro ferotge i amortalla
una ombra tota negra que davalla
entre clarors d'un llamp que encén la nit.
La llum del cel, esporuguida, minva:
cingles avall, entre rocams s'estimba
l'udol del llop del Comte maleït.