Món de Subirachs
Veleres mans desdenyen encalmats
glaços de por al llarg del tan despert
camí dels ulls de foc del pensament.
Enllà de cants, immòbil, sord nauxer
lligat al pal, enmig de vols amics,
defuig perills del son de ports sabuts.
Des dels vells solcs de les relles d'ahir,
coneix secrets del més profund demà,
senyor de l'angoixós combat d'avui.
Salva amb el fil revolts de laberint,
cruel foscor de murs, ressò de clams,
i l'home nu es va vestir de llum.
Lliures cavalls galopaven per alts
prats molt humits, en el groc d'un ponent
que beu amb set la mort a grossos glops.
Per sempre són quatre ratlles de sol,
però, closes endins de la breu nit.
I vetllen déus perquè ventres fecunds
de dones i de camps ens lliurin fills
i serenor de fruits en l'amplitud.