Molins de sa Miranda, a Sant Francesc. S'alça un Pujol rocós i llargarut, des d'on guaiten els estanys i la tramuntana eivissenca unes graciosos cases formentereres. Si sonés la campana de l'Ave Maria, seria l'hora justa del repòs i la meditació. La llum crepuscular —més precisa, més piadosa— exalta el pensament i les imatges. Visió irrenunciable de Formentera, que inspirà a Villangómez el magnífic poema i és la millor contemplació per poder-se'n dur, molt endins, la diàfana memòria de l'altra illa fins a l'altre retorn.