Mitja hora abans de la representació, la Casa de la Festa bull. A escassos cent metres de la basílica, els actors es vesteixen i repassen un últim gest i una última nota. Em faig una fotografia amb un d'ells, Paco Garcia Linares. Paco fa més de cinquanta anys que participa en la festa. Quan Joan Fuster va passar per ací ell ja hi era. Va començar l'any 1958, a onze anys d'edat. El seu avi ja va representar l'àngel, però com tota la descendència que va tindre foren dues femelles, la tradició es va interrompre durant una generació (els papers hi estan –encara!- reservats als hòmens). Paco ha anat alternant rols segons l'edat. Al principi formava part del grup de l'Araceli i la Coronació. Ja adolescent, el mestre de Capella el va incorporar a la corda de veus greus i el va traslladar a la colla dels jueus. En els últims anys alterna el paper de sant Jaume amb el de sant Tomàs i des del 1996 ha format part del Patronat del Misteri.
Paco Garcia Linares, en efecte, és tota una institució a Elx, i una demostració palpable de com la ciutadania participa i manté el Misteri. Com si haguera estat preparant-se tota la vida, ara ha arribat al grau de maduresa en la veu i al físic apropiat per a representar el paper d'aquests apòstols barbuts i bonhomiosos.
Seiem tots en un lateral de la basílica, la representació està a punt de començar.