Miratge
Sobre el pujol que la plana domina,
místic deler de la vella Ciutat,
puja la Seu, esfumant-se divina,
com una tija que Déu ha signat.
Quan s'esdevé que la pluja es rebat
contra la Seu, en tocar-la, s'afina.
Plora dels murs en el fosc espadat.
De les canals s'acorrua en la sina.
I raja enfora tan dòcil, que es veu,
del barri estant qui sopluja misteris,
d'aigua, de llum i de boira una Seu
feta dels raigs que la volten aeris:
Seu de miratge, que es fon irisada
quan ix el sol esgaiant la boirada.