Mira'm, espòs de sang
Mira'm abans de cloure els ulls
i condemnar-me a nit feresta,
nit de les nits que s'acongesta
en l'atzabeja dels teus rulls.
Eren, els ulls de dol curulls,
pèlags de llum, esclat de festa...
Nàufrag al grat de la tempesta,
arribo a port si m'hi aculls.
Lleva'm la vida amb el més dolç
dels teus esguards: salvant-ne molts
el teu voler, per què no em salva?
Mira'm, oh Crist agonitzant!
Dins els teus ulls de diamant
nega'm, i guanya'm a trenc d'alba.