Mirades
Placeta de Valgamedios, carrer Pare Pere,
placeta del tenor Cortis,
l'esclat de llum de la Glorieta;
el túnel verd del carrer Campos
i al fons la mar; la nostra mar,
la mar besant la terra.
La platja,
mentre es pentinava, besada per l'aigua,
t'ha vist passar com un ocell que creua el bosc,
i el seu mirar em va quedar a l'horitzó.
La terra,
mentre s'esponjava, banyada per l'aigua,
t'ha vist fugir com si de mi tingueres por,
i el seu mirar em va quedar a l'horitzó.
La lluna,
mentre aguaitva per damunt Les Planes,
t'ha vist dormir acaronada pel Montgó,
i el seu mirar em va quedar a l'horitzó.
Mirades,
que han quedat varades, fixes ja per sempre,
les tinc amb mi si llance l'enfilat al cel
de platja, terra i lluna. Dènia és el teu cor.