Mieres és una població bastant gran, enmig d'una vall fèrtil, rodejada de muntanyes, que forma un pla de prou extensió. Molt arbrat, closes vorejades d'oms i verns, esmaltades de belles floretes; horts, camps, canemals frondosos de molta gallardia; cases de pagès de bon aspecte. És país que hi deu ploure sovint, puix que sense regadiu el camp és tan verd que dóna gust. L'església, estil renaixement, gran, ben adornada, amb orgue.
El poble està dividit per una riereta on a penes passa aigua. La seva indústria consisteix a teixir fil de cànem i de llinet. Quasi a cada casa hi ha un o dos telers, d'aquells de la vellura, amb llur llançadora que fa un tric-trac sec i monòton.
Mieres ofereix una singularitat: en les cingleres que la rodegen per la part de tramuntana, s'hi veu una gran penya que en diuen el rellotge de Mieres. En efecte, en totes les estacions de l'any, quan fa sol, l'ombra que projecta aquella penya, marca les hores del dia i sobretot migdia, cosa que nosaltres vam comprovar. Es veu de lluny i serveix de guia als treballadors del camp.
Esmerçàrem la nostra estada a Mieres fent excursions pels seus voltants. Vèiem sempre sentinelles carlins que feien de talaia per les altures.