Meritxell, llum de migdia,
Estel caigut a la falda
D’una donzella, Maria,
Ets llum d’un poble que malda
Per fer, rutilant, sa via.
Navega, poble, amb el vent
Que tensa els llibants de popa,
Al nord tens l’impuls creixent
Que et ve de la vella Europa
I, a migdia, el teu jovent.
A l’embat del foc i el gel,
Tens tan amples horitzons
I tan poderosa arrel,
Que et són àncora els Pessons;
La vela, la neu i el cel.
Si la Mare et va al davant,
La força, unida, és més forta.
Treballa la pau, constant,
Puix tens la pau a la porta,
La llibertat t’ha fet gran.
Clarícia, esclat, Meritxell,
Tu n’ets l’ànima, d’un poble
Sempre jove de tan vell.
Andorra, avant! Forta i noble!
Que tens l’ànima d’un poble
De dring antic i novell.