Me van venir a buscar a Linyola per anar a un bateig a Poal, un poblet del cor del Pla d'Urgell que
si de dia sempre hi penso
lo somio cada nit
La tartana anava tot lo de pressa que puga anar un veícul, deixant enrere camps i vinyes i com la distància és petita i la carretera molt bona en un santiamén vàrem ser-hi.
La gent que havien de concórrer al bateig anaven arribant. Primer la padrina, després lo padrí; la padrina que era casada acompanyada de dugues amigues també casades. L'acompanyament del padrí era compost de més solters que casats, ja que era solter qui convidava.
I mentre se feien los preparatius d'arreglar la comitiva per anar a la iglésia, a la cuina tot era plomar feram i coure carn a la graella.
S'ordenaren la canalla dels sillonets i tovalloles, darrera seu s'arrengleraren los hòmens i a darrera la padrina amb les acompanyantes. Quina patxoca feien aquelles tres joves totes tres fresques i més eixerides que un pèsol! Tancava la comitiva la madrina o llevadora portant agombolada la criatura que en prou feines se veia, ja que estava ficada entremig d'una pila de robatge de lo que més bo que hi degué haver a les botigues.
Los repics de les campanes que van sentir-se prontament, indicaren que la paga havia sigut bona per als campaners i ens convencérem del mateix al sentir lo que durava la tocada.
Ja tinguérem cristiana la criatura i ens disposàrem a sortir mentres el padrí, en Joanet de Térmens, amania els confits.
Sortir al carrer i voltar-nos tota la canalla del poble tot va ser u: lo padrí va començar a tirar confits i la comitiva es desfeia, xiquets, xiquetes i dones se disputaven fins un confit que anava on anava i la qüestió era agafar-lo.