Mar de les mars!, ciutat a dins del ventre
de la ciutat. La pols és lenta i mor
damunt la pols de vestigis colgats,
fa de ciment a esquelets i columnes.
La pols no admet moviment ni carícies,
s'ajeu al pit dels segles en repòs
silent, només l'exciten quietuds
d'àmbits deserts, fa nit a sota terra.
L'aigua duu un foc a l'estella vinclada
que no permet l'escata de la pols,
li descobreix un batec que oblidava,
els ulls brillants i un genoll sense roba;
li bada el fang. A la pell s'hi coneix
tota la llum dels semidéus romans.