Majestat de Beget
Com els segles travessen els daurats de la fusta,
com antigues ferides recidives sota els plecs, sota els nusos
més arcans de la túnica,
la seua majestat ara ens clareja,
i ens hi reconeixem:
sota la clàmide,
canten els polsos magolats, i canten
l'imperi del dolor i de la història,
l'home per sempre més sota la glòria per sempre més ja nostra,
la crua i degollada sang indemne,
la carn de Déu per sempre travessada.
I el temps ja resurrecte.