L'olor del port, tan propera a la de l'aigua dels crisantems marcits, em féu adonar-me que acabava de comprar un passatge per a embarcar en el vaixell que va cap a l'illa de Tabarca. Era quasi migdia quan vaig arribar a l'hotel aquell, l'antiga casa del governador. Vaig arrossegar pels carrers polsosos la meua maleta plena de coses inútils. El poble era desert, tot i que en alguns racons de la petita plaça envoltada de palmeres hi havia indicis de la festa de la nit anterior, banderoles esgarrades i fanalets a mig penjar de les garlandes de paper que s'arrapaven als troncs dels arbres, ampolles de cava trencades omplien de vidres les raconades dels carrers... De sobte, una gavina creuà el cel esgarrant el silenci amb un crit eixordador... "Les gavines riuen com els morts", vaig pensar mentre tocava a la porta de l'hotel, que encara era tancat. Em va obrir una recepcionista sudamericana -de Bolivia, vaig saber després, com la Janeth-, i em va dir que l'hotel era ple, que un grup de turistes anglesos hi havia celebrat la Nit de cap d'any, però que se n'anirien en el vaixell de les sis de la vesprada. Podia deixar la maleta i si, mentrestant, volia menjar alguna cosa, podia anar a un baret que hi havia a prop de la muralla, que era l'únic que obria aquell dia... Vaig deixar la maleta darrere el mostrador i vaig anar al bar aquell. Allà hi havia un cambrer que devia fregar la cinquantena, alt, corpulent i amb la pell roja coberta de pels rossos com els cabells. Li vaig demanar un entrepà de pernil i una botella d'aigua gran -estava assedegada pels efectes de la ressaca- i em vaig asseure en un racó fosc, darrere de la màquina de tabac. Quan feia estona que m'havia acabat el dinar, el cambrer se m'acostà i em preguntà si volia un café, li vaig dir que no, que em posava molt nerviosa. "Un te, doncs?", va dir ell, "o un matecito de coca, que me'l porta la Jenny directament des de Santa Cruz de la Sierra...". La Jenny, evidentment, devia ser la recepcionista de la casa del governador. Vaig accedir a allò del mate i el cambrer ho acompanyà amb una botella de cava que ens beguérem entre els dos per celebrar la vinguda de l'Any nou. Quan la mirada començà a enterbolir-se'm, vaig saber que era hora d'anar a l'hotel a començar a instal·lar-me per dormir un poc i passar la mitja borratxera que m'amarava tota i m'impedia pensar en la meua vida, en que seria de mi lluny de l'Enric i dels pares, lluny del meu fill...