[Lo Sant Graal]
Allà molt llunt, en ignorada serra
alça el bell cap lo Montsalvat gloriós;
hi ha en son cimal un temple, i en la terra
no es veu ningú més gran i més hermós.
Una copa hi ha en ell, de virtut rara,
guardada com tresor el més preuat,
tresor que un jorn als h'mens, purs encara,
pels àngels del Senyor fon abaixat.
Cada any, del cel davalla una coloma
per renovar sa gràcia i esplendor.
¡És lo sant Graal!, i son potent aroma
dona a sos cavallers sagrat ardor.
Aquell que té la glòria de servir-lo
gotja un poder estrany i sobrehumà.
Mai les arts de l'infern podran ferir-lo;
sa mirada, només, el mal desfà.
En sa gloriosa i benhaurada empresa
defensant la virtut, l'honor i el dret,
no perdrà sa invencible fortalesa
mentres sabut no siga son secret.
Tots, al lluitar en eixa noble guerra,
lo misteri paorós devem guardar;
qui una paraula d'ell diu a la terra,
al punt mateix la deu abandonar.
Ja sabeu tots la desitjada història.
La llei, en mi, complida té que ser.
Mon pare, Persifal, reina en sa glòria;
soc Lohengrin, son fill i cavaller.