Lo poblat de Sant Antoni s'estén a vora una bahia més gran que la d'Ibissa i va pujant per suaus plans inclinats fins al redós d'un grupo de construccions que vistes de lluny fan molta tossa. Consisteixen en una torre robusta i poc alta del castell que allí hi havia, la iglésia parroquial que hi està adherida i ocupa part de lo que fou castell i un tros de paret lateral al capdavall del quin hi ha l'abadia.
La casa abadial té l'aspecte d'una masia catalana. Està trepada per tres balcons al primer pis (i únic) i una sola porta als baixos. Seguint l'alineació de sa fatxada corre un mur obert per dos portals a punt rodó que donen a un pati destinat a galilea, o sia refugi de feligresos quan fa mal temps i la porta de la iglésia no és oberta, de manera que de fora i de lluny lo que es veu d'aquell conjunt són los balcons i porta de l'abadia, la paret, la tanca amb los dos portals i la torre que fa cantonada.