Lo monestir de la cartuxa de Montalegre està situat a la falda de una muntanya molt frondosa de arbres i boscos, amb algunes vinyes.
És lo convent prou gran, espaiosos claustres i llargs, a on són las celdes dels monjos i cada u té son hortet a l'eixida de ses celdes. Hi ha capelles amb sos altars separades de la iglésia per allí per celebrar-s'hi misses. Al costat de la porta d'entrada a les celdes hi ha un petit ninxo amb sa porteta, en el que se'ls posa lo menjar i beure a cada monjo, i correspon al dit ninxo dintre de cada celda, a l'igual de la paret, un armariet, i, baixada la tapa, lus serveix de taula per menjar, amb lo que cada monjo menja sol menos los diumenges, que mengen tots en comunitat, no sé si també en totes les festes.
Lo superior dels monjos de la cartuxa és lo pare prior. Vesteixen dins del monestir hàbit blanc de llana amb la cogulla de lo mateix, y quan ixen fora del convent, sobre d'est hàbit i escapulari blanc, cobren-se amb capa i cogulla negra. Lo casquet lo duen de llana, blanc, los caps pelats i un petit cerquillo, i així mateix los monjos de Montserrat, Poblet, jerònims i demés monacals. Observen amb tota exactitud la regla austera de son patriarca i fundador, sant Bruno, portant tots un cilici de cerdes de cavall com escapulari sobre de la carn, mortificats en tots los sentits i en lo de no poder parlar sens llicència del prior del monestir. Los monjos mengen de peix i ous tot l'any. Los llecs porten barba llarga, hàbit pardo i una com mitja casulla de llana blanca.
Hi ha uns altres claustres en seguida dels referits, en los quals al mig és lo cementiri dels monjos. En quant a la iglésia, és mediana, sent lo cor sobre terra ferma, havent-n'hi altre més petit al mateix igual, separat del principal, per los llecs.