II
L'illa s'amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l'estany
brilla al sol l'esforç de l'any
sota un vol baix de gavines.
Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins.
III
Velles salines, mirall
i presa dels lents estius,
de segles ençà opressius
amplament sobre el cristall,
amb invisible treball
com el de l'home, tossut:
ritme vast, enterc i mut
d'una assolellada història,
que amb més pena que no glòria
mes sal que no pa ens ha dut.
VII
Ara és l'època de l'any
que ve la grua. A l'estany
pren de mitja pota un bany.
La magrana ja madura.
Resta algun toll als camins.
Al marge apunten nous brins.
La llavor els soles inaugura.
No decau el verd dels pins.
Mor el pàmpol al rafal.
L'oliva es presta a l'assalt
dels homes i els estornells.
Turgents, enllà, els munts de sal
esperen nòrdics vaixells.
X
Lleu ventijol l'aigua arrissa
pels estanys de mil reflexos. Ventijol i sol connexos,
meridià esclat d'Eivissa.
Pla hortolà, agresta verdor
de la serra, clara sorra
—el mar!— o còdol rodó, alqueria, molí, torre,
l'enfilat cap d'es Falcó,
raig de sal
que s'embarca a sa Canal,
sal, sal, sal, escuma, platja,
illots, es Freus, Formentera.
Bon viatge,
vaixell d'estranya bandera!