Les senyores de Recasens, una d'elles baronessa de les Quatre Parras, donaven cada dimarts de l'estiu lo que els seus amics anomenaven reunions de confiança o de mitja aranya (només encenien quatre candeles de les vuit que l'aranya del saló portava); l'hivern, les reunions eren més nombroses i complicades; s'hi ballava en gran! A unes i altres assistia lo més lluït de la ciutat.
Don Josep Salvat potser no hi hauria sigut convidat, mes sa muller era molt ben vista..., una Vidal!, i sa filla Lupita, tan graciosa, que no faltà algun amic de la casa insinuant lo bé que farien convidant-lo.
Les de Recasens consultaren lo cenacle dels elegits i per tenir una noia més, feren lo convit en regla.
Don Josep es carregà de cadenes, es plantà enmig de la pitrera una papallona de pedres i, lluent com un fanal, sèrio com un nunci, rítmic com un armat, entrà a la sala bona de casa la baronessa, presentant sa muller amb la mà dreta i sa filia amb l'esquerra.